Friday 6 March 2015

"Darlong Hnam hnufualna"


“Hnam hi mihriam siam chop thei a chang naw” ti in hla phuatu in a loi ti tak angka han, hnam hi Pathian remruat hrim an chang, maleiachun tu hnam hom hi ihmusit thei rual an chang naw,  hmusit ding hom an chang naw.Hnam hi imo achangnawle ihmanga insiam maw a chang hnam hi ei hang en chun ei hong tawp na chu mihriam nai a chang Pathianin a thil siam zong zong laia tha ati chem nih a ngaihlut chem ei chang. Changle Hierarchy chu mangka hin a kal-

Mihriam(Individual)<Insung(Family)<Society(Tual-sung)<Khua-ni tui(Village)<Rambung(Nation/state).

Hnam hnufualna ei ngaitua ding chun hnam changkang na hom ngaitua tul ati asanchu Changkang na/Hlawthlingna a awm leia hnufualna hom a awm a chang,  maleiachunchangkangna chai nawle moh Hnufualna chai a awm thei naw tiklai hmanin.Khawvela hnam changkang em em hei histawri nih chanchin ei hang thual chun zirding tamka an awm,  changhomin machu ei topic a chang naw leiin a sira loi khai lak phot ei ti.  Hnufualna ei hril ding chun ei changkangna in ta lak an ngai in ke hoi hmasak.  Mahei zong zong chu ahnuaia angka hin loi hang then phot rei-

A)      Mimal(Individual) Changkangna/Hnufualna,
B)       Insung(Family) Changkangna/Hnufualna,
C)       Tual-sung(Society) Changkangna/Hnufualna,
D)      Khua ni tui(Village) Changkangna/Hnufualna nih
E)       Rambung(Nation/State) Changkangna/Hnufualna etc.
Ahnam angka chun ei chungin choi ta den ti ding chun a awm, changhomin ei  hnungtawlna hom tamka anla awm.
Politics:-
Politics  a  hin  chan  ei  lak  awi  naw  leiin  tamka  eiin  hengna  a  awm hnam angkan. A  hnam  thlangpui  nih  mimal  tamkan  ei  ngaidan  chu  “Politics  hi  tirdak  angka  mai  achang”,(dik na ri hom a nei) ei  sakhua  nih  in-relbawlna  rek  an  ziak  naw. An  ngai  a  bei  naw  mai  thei  hom,   changhomin  khawvela  sumindawng  eila  chang  leiin  Politics  a  chan  eilak  ve  hi  a  tul nih  an  hun  ta  in  ken  ngai.   Pathian  hnam  thlang  Israel  hei  hman  Khawvel  politics  a  chan  an  lak  thei  chun  inkata  moh  eini  Darlong kristian  hei homin politics a chan la thei naw ning?? Kristian  ei  chang  lei  ringawt  in  moh..!!Khawvela  rambung  changkang  nih  chungin  choi  hei  hi  atam  tiang  chu  kristian  rambung  an  chang.   Changhomin,  Khawvel  Politics  a  tangin  anin  khaihrang  chuang  naw  hite.  Changrochu,   atul  zawk  chem  chu  Politics  inthiang  nih  entawn  thlak  chu  eiin  langtir  an  ngai  zawk. Kachun, Politics a ngirhmun det ei nei hnung chun ahrangin District council hom ei nei thei.
Tual-sung  Economy:-
Darlong  hei  hi  Pathian  zarin  sorkar  hnathoktu  tamtok  fe  ka  khawtina  ei  awm. Makhela  hom chun ei  tual  sung  Economy  hom  hi  tha  tok  fe  achang. Tiana  han  ei tual-sung  economy  inghatna chem.
chu  Birtung  inching  ha  aloi  chang,   atuna  ei  tual  sung  economy  inghatna  bulpui  chu  Rubber  inching  hi  a  chang.   Ei  hang  en  chun  Rubber  hmang  hin  ei  tual-sunga  nansa  vaikan  tangka  ahong  lut.  Changa  le  ma  economy  hi  thil  tamka  ei  tual  sung  dena  ei  i  practice  heiin  anin  sia  a  chang,   entirna  in  Gambling,   Ending(Tir  indai)   nih  Zua  hrang  hrang  hei  hi  an  chang  ma  ei  tual  sung  economy  inse  pu  hei chu.  Mabaka, economy  hrim hrim hi  a  zalen  ding  tawk  zalenna  a  hmu  naw  chun  tual  sunga  inhlawkna  an  piang  suak  thei  naw.  Ei  ti  tak  angkan  Gambling,   Ending(Tir  indai)  nih  Zua  hrang  hrang  hei  hin tual-sung economy  a  siat  rual  rualin  mimal  indawng  economy  hom  an  heng  tir  a  chang.  Maleia  chun  ma  hi  chu  ei  kalsan  mai  a  tha.
Zirlai  hei:-
Darlong  nai  zirlai  hi  India  ram  hrang  hranga  eiin  thek  nual  taka  ve  a, lawm  a  awm  chang.   Tawng  ulianin  moh  “Zirlai  hei  hi  hnam  ngulpui  an  chang”   ati  angka  chun  Darlong  hei hom  ei  hnam  ngulpui  nih  hmatiang  chu  ei  zirlai  naipang/rualthar  hei  hi  an  chang.  Maleiachun  hnamin  lampui  dik  nih  hmasawna  a  duthusam  chun  zirlai  naipang  heiin  mophurna  liantak  dar  anin  bat  nghal  chang. Maleiachun, ei  zirlai  hei  chem  inhai  thei  thil  in  a  hruai  chun  machu
ti  awm  tak  a  chang. Ei  hnam  lai ngei  homa  ei  zirlai  naipang  tamka  chu  inhai  thei  thil(eg-ZU,  Dendrite,   Korex,  Eraser  fluid  nih  thil  hrang  hrang) roirelna  hnuaia  anin  tang  achang. Mahi  Darlong  hei  chai  chunga  thlung  achang  chuang naw,  hnam  dang  tamkan  ma problem  hi  an  i  buai  pui  chem achang ve. Mahi  chu  khawsung  nih  khopui  a  awm  hei  homin  an  buaipui  ve ve achang. Changin i chemmo  asan  changa  ti  mahi..??  Ke  ngaidan  chu  “zalen  luatna”   hi  achang  asan lian  chem  chu.  Ei  hang  ti  tak  tak  chun, Darlong society  hi Society  zalen  tawpkhawk  chang dingin  ke  ring  chute.  Zalenna  hi  atul  den  homin  siatna  tamka  anen  thlung  thei, example  tha  chem  chu  ei  hong  tarlang  angka  hi  achang. Mabaka  a  hnam  angkan  eini  hin  western  culture  hi  ei  zui  thlat  a  chang. Changrochu thil  khatka  eiin  hnil, ei  ngirhmun  rek  an  ziak  bei  ei  culture  zui  hi,   tamka  an  ziak  mai  thei,   changhomin  an  ziak  loi  hom  chu  hekhak  naw  ni. An  culture  chu  ei  zui rual rualin an  khua-in  sak  angkan  a  awm  ei  tum  thina, ei  thei  naw,   ei  la  phak  ruala  hom  ala  chang  hrim  naw. Anni  chu  a  mihriam  nih  an  society  in  an  i zir  hate  chungin  choina  rit  in  an  hmang,   ei  ni  rochun  thlakhniamna  in  ei  hmang  ta  zawk. Maleiachun, western  culture  chu  ei  society  nih  dinghmun  reka  inziak  a  ri  in  a  hmang  tum  zawk  eila  chungin  choina  in  hmangpui  eiti  ke  ring.
Juvenile  delinquency:-
Darlong  hnam  laia thil  thlasam  chem  khatka  chu  “awareness”   hi  a  changin  ke  hoi. Machu  inzirna  kawnga  chang  rise  nawle  inrelbawlna/nupui-pasal  in  neina  kawng  homa  chang  rise. Thleirawl  ti  mai  dingin  a  awm-anmani  hei  hi  society  a  vulnerable  group  an  chang, thatna  lampui  hom  an  zui  thei,  siatna  lampui  hom  an  zui  thei, thununna  nih  hrilhalna  an  tawng  aw  pai  chunga  tamkan  an  nghat  chang. Ei  ti  tak  angkan  Darlong  Economy  in  thar  tir  pu  chu  Rubber  hi  a  chang, ringhnel  ding hom a  boi. Ma  rubber  hi  economy  tha  tak(an  ching  hei  ding  nih  a  processing  pu  hei  ding  homin)   a  chang. Changrochu  mi  tamkan  hun  tawika  tangka  indek  suak  na  ding  leia  an  zirna  chan  khawpa  an  i  awm  hi  vanduai  thlak  achang  rual  rualin  society  nih  hnam  dinga  in  hengna  lian  tak  a  chang. Machai  chu  chang  loiin inzirna  a  thlaksam  leiin  a  tangka  deksuak  hom  chu  takboia an ral  thin  a  changnawle  moh  tangka  a  kuta  a  awm  leiin  a  kum  homa  la  thling  loiin  nupui-pasal  inneina  a  chun  alut  thin  nghal  achang. Kachun  a  nupang  nih  ipa(anin  hni)   chun puithlingna  chu  an  thlasam  ta  nghal. Ma  angka  hin  zirlai  naipang  kumtin  3ka  khawtina  awmin  an  zirna  kalsanin  lampui  nawloi  an  hraw  chun  Kum  5ka  chun  Darlong  khua  20  atang  chun  3x20x5=300x2=600ka  zirlai  (nupang-ipa)chu ei  chan  nghal  a  chang.
Talent  Inchek:-
Darlong hei hin kumtin "Darsinger" inthlangna ei nei thin, mahi thil tha fe a chang. Asanchu chu ei society a talent hrang hrang an awm a chang. Changhomin, thil khatka ki ngaituana a hong awm ve chu ma kumtina "Darsinger" ei i thlang hei hi an tawpna chu tualsung/khawsung mai mai achang. An talent hmusuaka awm chu tawika dingin ahong langa, aboi nawk rek a chang. Inkata moh an talent hi diktakan hmangin a awm loi, DHI/YDA/DSU in imo mading chun mophurna ei i lak thei..?? Remchang siam pek dingchu tumoh?? Eimani an thlang hei den eichang naw moh?An talent hmangin Hnam hla, documentary video nih thil hrang hrang siam chang thei sia chun thading in ke ring.Ma angka den chun, indaina kawng homa Darlong nai hei hi inpak kai em em ei chang. Maleiachun, Darlong Football tournament a hin Football talent tamka hmusuak chang thin ke ring, anmani hei hom chu an talent chu khawsung chaia intawp tir loiin remchang ei siampek anin ngai.
Lunginrualna kawnga:-
"Hnam lunginrual hmasawnna" ti angka han Darlong hei atuna ri a mangka khopa ei changkangna san lian chem chu "ei lunginrualna" a chang zawk. Changhomin mahi atun hmoloiin a hong thlahniam in an lang. Darlong hei hi ei hroi homin eimani laia hnam hi tamtawk fe ei awm. Changrochu, tikmo changchun hnam(tangva) lei homa buaina ei thlung thei. Entirna in Puiloi hnam in a puiloi hei chai a san chun mipui lunginrualna a thlahniam nghal ding a chang. Maleiachun, Darlong chu ei lunginrual na changrise, ei hnam(tangva) chu eiin suapuina chang zawk rise.
Diplomatic Policy:-
Globalisation huna ei ngir tak a changa, maleiachun Organisation dang, hnam dang hei reka inzomna det nih ringawm nei chu a tul em a chang. Eini hi ahnam angkan "Zohnathlak" hei laia mi khatka chu ei chang. Ma thu a hin mi tamkan ngaidan hrang hrang eiin pu mai thei, changrochu ei toibul ei hang humhal thar tik pai ma thu chu chiang takan a hong in lang nghal. "Zohnatlak" ki ti hin Mizo/Lusei/Mizorama awm hei chai khi an chang naw, hnam tamka in chin khawm a chang zawk. Mahi mi tamkan ei hoi thial a chang, hoithial awl thil hom a chang hrim. Mizo, Hmar, Darlong, Paite, Zomi, Biate, Bawm hei hi "Zohnathlak" laia mi hnam an chang. Maleiachun, dik taka chun ei unai pui hnam an chang nih an mani rek inzawmna ei nei hi a tul a chang. Chun, organisation angka chun Young Mizo Association(YMA), Young Hmar Association(YHA), Young Paite Association(YPA), Zomi Association(ZA) hei hi an chang "Zohnathlak" hnam organisation hrang hrang chu. Maleiachun Darlong Hnam/YDA angkan anmani rek inzawmna tha tak ei hnei thei chun inhlawkna tamka chang pui ei ti. Changa, ma hmuna hin mi thenkan imo an tho? Organisation dang chu an mimal awina ni ngaidan mai in an loi zawma an hnam organisation zawk(YDA)chu anin zakpui a chang. Ma tina chu an hnam anin zak pui/nawle an toibul an hoi chiang naw. Organisation dang rek inzawmna ei siam hin ma organisation nih ma hnama chun ei lut tina lem a chang naw nawle moh ei organisation nih ei hnama midang nih hnamdang an hong lut thina hom a chang chuang lemno. Kachun Inzawmna hmangin inruan in tawn, ei ziadan hei hom chu eiin exchange thei, NGO's hei ei tungding thei, inzirna scool, hospital hei hom ei tungding thei achang. Maleiachun, hnam nih organisation angkan hun en enin policy ei nei nih ei ngaitua an hun ta.
Hnam Ziadan kawnga:-
Darlong hei hi eimanin a inrebawl thin hnam ei loi hong chang nai hrim, atun hom eila chang. Eimani in eiin relbawl leiin sorkar dan hnuaia inrel dingin a thlang pui in ei la awm naw. Mahi that na kawng hom tamka an pu, siatna hom a nei den sa. A hnam angka ei dan awm chu "Darlong hnam ziadan bu"(Darlong customery laws) hi a chang mai. Mahi i huna an loi inziak hmasak moh chu ki hoi naw a, chang homin ei society awmdan nih ei ziadan dungzuia an loi inziak chu a chang phot. Atun digital technology huna ei awm taka, thil tamka thlakin thleng a tul taka, inrelbawl homchu tian laia angka han an nep ta naw. Mahin abikin Darlong hnam ziadan chunga hong ti ke ti. Customery law ei iti hi hnam ziadan reka inkop thil a chang. Mahi mi thenka rem ti nih thenka rem ti loi leia thleng thei lem a chang naw. Ei society a ei hmang ni nih ei hmang loi ha chu thudang a chang, changrochu paiboi mai mai thei thil achang naw. Ei loi pai boi chun ei ziadan hoimaikan eiin hmak tir tina a chang. Makhela sorkar dan dungzuiin hnam dingin presentation pe loi tul ta hom siala customery laws chu a awm le an ngai. Mahi document poimaw tak a chang. ke ngaidan dek chun ma sunga dan nih zia awm hei zong zong hi hrilfia na dingin lekhabu ahrangin siam chang zawk siala, asanchu nakan hnunga ei hnam ziadan bu a inziak thil tamka hei hi hrilfiana boi chun hoi naw ning, atun hman ei hoi chiang ta naw.

No comments:

Post a Comment